page title img

LA CIUTAT DE VALÈNCIA

Història - Cultura - Art

En la nostra ciutat tenim vestigis romans i àrabs, monuments romànics, gòtics i també del Renaixement italianizant, del barroc, del Neoclassicisme i fins a de el Modernisme per tant el nostre patrimoni històric-arquitectònic és una riquesa col·lectiva i un imprescindible element d'identitat de tots els valencian@s que hem de conèixer i gaudir.El foment i difusió de la nostra història i dels seus monuments arqutectònics és una tasca de tots i que jo practique amb orgull i satisfacció.

El meu propòsit és que coneisques millor i estimes més la teua ciutat amb la satisfacció de complir un deure de cultura, art i valenciania.
Et propose acostar-te a la història de la Ciutat de València, a través de les etapes que més a baix s'indiquen on veuràs les claus històriques que van esdevenir en cada tram històric.

Torres de Serrans

Valentia (138 a.c.-711)

Valentia, fundada en el 138 a. C., era una de les ciutats romanes més antigues d'Hispània. El seu enclavament era estratègic i es va poblar amb soldats llicenciats de l'exèrcit. La ciutat va prosperar ràpidament, arribant a encunyar moneda. No obstant açò, en el 75 a. de C., en el context de les guerres civils de Roma, va ser destruïda i va quedar abandonada prop de mig segle, sent refundada en època d'Augusto. En la segona meitat del segle I d. de C. la ciutat creixia amb decisió, arribant nous colons i erigint-se importants construccions públiques. La decadència de l'Imperi en el segle III es va fer notar també en ella, arribant a despoblar-se barris sencers. Formalment visigoda des de l'any 546, la ciutat no va entrar en l'òrbita del regne de Toledo fins al 571, durant el regnat de Leovigildo.(Font consultada: Web del Museu de Història de València)
Puente de paso que une la Catedral con el Palacio Arzobispal

Balansiya (711-1238)

En el 711, València va iniciar una nova etapa lligada a la cultura islàmica. La *medina va començar a créixer en època califat i va aconseguir un gran desenvolupament en convertir-se, en 1010 en la capital d'un Regne de Taifa Independent. El Cid es va fer amb Balansiya a la fi del segle XI, però els almoràvits reinstauraren el domini musulmà poc després de la seua mort en 1102. A partir del 1171 Balansiya va ser governada pels almohades fins a 1238, any en què va capitular i va passar a ser de domini cristià de mans de Jaume I el Conqueridor. (Font consultada: Web del Museu de Història de València)
Torres de Serrans

València en l'Edat mitjana (1238-1519)

Després de la conquesta del rei Jaume I, València va iniciar una nova etapa. La ciutat va constituir el nucli fundador del nou Regne de València. Durant el Tres-cents València va patir greus contratemps com a revoltes, la pesta negra i diferents guerres que van desequilibrar la vida quotidiana de la ciutat, però va superar el sot gràcies a la dinàmica econòmica ascendent. Per açò, el segle XV va ser un Segle d'Or per a la ciutat. No obstant açò, aquesta esplendor es va trencar a principis del Cinc-cents a causa de les dificultats financeres i la crisi del sistema gremial. En aquest temps l'Església va ser ocupant els espais de poder, destacant la figura del bisbe Justiniano, que li va procurar un efímer període d'esplendor.(Font consultada: Web del Museu de Història de València)
Puente de paso que une la Catedral con el Palacio Arzobispal

De les Germanías a la Nova Planta (1519-1707)

L'entrada a València en època moderna va estar marcada per la *Germanía. Els agermanats es van alçar contra la noblesa i la jerarquia eclesiàstica, arribant a controlar València entre 1519 i 1520. L'esperit de la Contrareforma va arrelar amb força i l'afany per la unitat religiosa va culminar en 1609 amb l'ordre d'expulsió dels moriscs. La greu crisi econòmica del XVII i la pesta de 1647 van provocar nombrosos motins, que es van barrejar a principis del XVIII amb un conflicte d'importants conseqüències per a la ciutat: la guerra de successió. (Font consultada: Web del Museu de Història de València)
Palacio de Cerver

El municipi Borbònic (1707-1833)

A la mort de Carlos II sense descendència es va produir la Guerra de Successió que va enfrontar a Felipe d’Anjou i a l'arxiduc Carlos d'Àustria. (al que València va reconèixer com a rei en 1705). El 25 d'abril de 1707, els austracistes van ser derrotats en la Batalla d'Almansa i, poc després, el nou rei Felipe V, va promulgar els decrets de Nova Planta, que abolien els furs del Regne de València. El segle XVIII, va anar també el Segle de les Llums, trobant la Il·lustració un ressò fervent a València. En 1808 va començar la Guerra de la Independència contra França (Napoleó). Durant el conflicte es va elaborar la constitució liberal de 1812 a Cadis comptant amb representants valencians. En 1814 Fernando VII va decretar a València la volta a l'absolutisme, cosa que va impulsar les revolucions burgeses que van jalonar el segle XIX. (Font consultada: Web del Museu de Història de València)
Palacio de los Catalá de Valeriola

La ciutat del vapor (1833-1917)

El Vuit-cents és un segle de transformacions: València es converteix en una ciutat burgesa i industrial. A mitjan segle València comença l'enlairament industrial, possibilitat per les millores en les infraestructures urbanes (port, carreteres..). La ciutat creix materialment i en 1865 es derroquen les muralles i es planifica l'eixample, introduint noves infraestructures com l'aigua potable, el gas o l'electricitat. L'Exposició Regional de 1909 és l'aparador dels grans avançaments de l'època, però, alhora, es desenvolupa enmig d'un clima cada vegada més deteriorat a causa de les intenses lluites socials que posen de manifest l'altra cara del progrés econòmic. Durant el conflicte es va elaborar la constitució liberal de 1812 a Cadis comptant amb representants valencians. En 1814 Fernando VII va decretar a València la volta a l'absolutisme, cosa que va impulsar les revolucions burgeses que van jalonar el segle XIX. (Font consultada: Web del Museu de Història de València)
Refugio en la calle Serranos

La modernitat truncada (1917-1975)

En termes històrics, el segle XX comença amb la gran vaga general de 1917 que liquida el sistema bipartidista de la Restauració i obri pas a les ideologies. La IIª República va introduir importants avanços socials, però no va aconseguir superar el clima de creixent enfrontament. L'ordre polític es trenca en 1936 amb la revolta del general Franco. No obstant açò, València va romandre en el bàndol republicà fins al final de la guerra. Els primers anys de la dictadura van estar marcats per la autarquia i el racionament; no obstant açò, en els 60 es va iniciar una etapa de desenvolupament caracteritzada pel creixement urbanístic i l'arribada massiva de immigració. La mort de Franco en 1975 va obrir el camí cap a la democràcia. (Font consultada: Web del Museu de Història de València)
Ciutat de les Arts i les Ciències

La València viscuda (1975-2003)

A partir de 1975 es va iniciar la transició democràtica i, posteriorment, la transferència de competències a la Comunitat Valenciana, que ha permès la recuperació de la llengua i cultura pròpies. En les dues últimes dècades, València ha portat a terme projectes emblemàtics, com el Jardí del Túria, l'IVAM, el Palau de la Música o el de Congressos, el metre, o la Ciutat dels Ciències. Però, juntament a aquests, són les infraestructures i els serveis els que converteixen a València en una urbs moderna, oberta a la multiculturalitat i amb un paper cada vegada més preponderant en el context mediterrani i europeu.(Font consultada: Web del Museu de Història de València)