page title img

COM EREN-COM SÓN

1978 - 2018

Et presentem els 61 monuments escollits segons el nostre criteri de donar a conèixer de cada segle aquells més importants i/o rellevants.
COM VEURE L'ABANS I DESPRÉS:   1.- Escull una etapa de temps (des de l'època moruna fins al segle XX).  2.- D'entre els quals apareixen tria el que vulgues.  3.-Al fer click es desplegarà la fitxa de la història i la foto COM EREN (1978).  4.- Al fer click en VEURE FOTO 2018 es desplegaran 2 fotografies: la foto de COM EREN i la foto de COM SÓN aquesta presa des del mateix angle que la diapositiva de 1978 perquè observeu el seu canvi en el temps.

També se us facilita informació sobre la seua localització amb còdic QR i en coordenades, la seua adreça i una xicoteta ressenya de la seua història. En alguna ocasió en anar a realitzar la fotografia actual em vaig trobar que alguns monuments es trobaven tapats per arbres i/o altres elements que impedien la visió parcial o total dels mateixos, pregue m'ho disculpeu.
Des d'ací faig una crida a les institucions i/o responsables perquè eliminen aqueixos elements o uns altres que impedeixen veure les façanes/volum dels edificis i/o monuments. A més no els embruten ni danyen col·locant papers amb indicacions (horaris.....) amb "celo" o xinxetes sobre els mateixos, cables elèctrics, senyals de tràfic etc.

ESGLÉSIA I MONESTIR DE SANT VICENT DE LA ROQUETA
Any Construcció: s. XIII
post



Estic ací
post
Caarrer Sant Vicent Màrtir, 126
post
Coordenades: 39°27'51.6"N 0°22'54.8"W
post
--

HISTÒRIA

Al costat de la Via Augusta, on va rebre martiri el diaca Vicent en el s. IV, va ser construïda la primitiva església per a venerar les seues restes. Cridada de la Roqueta tal vegada per l'existència en el lloc d'un promontori rocoso. En el període àrab, l'església va seguir oberta al culte, sent la catedral dels mossàrabs, que es van agrupar entorn de la mateixa, constituint el barri de Rayosa o lloc de Sant Vicent.

Jaume I va manar construir temple, monestir i hospital. Durant els s. XVII i XVIII va patir grans transformacions i en les guerres carlistes va ser derrocada la torre, part de l'església i el convent. Entre 1978 i 1881 va ser reformat per l'arquitecte Antonio Martorell Trillles per a habilitar-ho com a convent per a les monges de Santa Tecla i Sant Josep.

En les arquivoltes d'una de les portes , encegada a l'interior del claustre, es narra la vida del sant. El monestir està molt degradat; en el claustre hi ha un cos antic del XVII.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
EGLÉSIA DE SANT JOAN DE L'HOSPITAL
Any Construcció: s. XIII
post



Estic ací
post
Carrer del Trinquet de Caballers, 5
post
Coordenades:39°28'27.9"N 0°22'21.8"W
post
--

HISTÒRIA

Construït en els terrenys concedits pel Rei Jaume I (situats al costat de la porta de la Xerea de les primitives muralles) als Cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, com recompensa pels serveis bèl·lics prestats, segons Real Carta de Donació de 1238. Es va fundar com a església, convent i hospital, amb rang superior a totes les parròquies de València.

L'interior va ser totalment reformat en el s. XVII. D'estil barroc subsisteix la capella de Santa Bàrbara, de planta coberta per cúpula de mitjana taronja, construïda per l'arquitecte Juan Pérez en 1685. En 1943 va ser declarada Monument Nacional gràcies a l'oportuna intervenció d'Elías Tormo, salvant-se així d'una segura destrucció.

Des de 1987 pertany al Opus Dei i es realitza des d'aqueixa data, sobre projecte de l'arquitecte Francisco Pons Sorolla, una minuciosa i completa restauració que ha fet desaparèixer la decoració del s. XVIII i ha posat al descobert el gòtic primitiu amb vestigis d'interessants pintures polícromades en una de les capelles.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
LA SEU
Any Construcció: s. XIII
post



Estic ací
post
Plaça de la Verge, Pl. de l'Almoina, Pl. de la Verge
post
Coordenades: 39°28'32.2"N 0°22'30.8"W
post
--

HISTÒRIA

La Seu o Catedral de València va començar a construir-se en 1262 sobre un esquema de tres naus amb creuer sortint, presbiteri poligonal i girola.Entre les principals obres del XIV es troba la portada dels Apòstols, probablement realitzada a mitjan segle i molt restaurada des d'antic a causa de la mala qualitat de la pedra i l'orientació a nord.

En 1381 es va començar la construcció del campanar, conegut popularment com Micalet pel nom d'una de les seues campanes. De forma octogonal, el desenvolupament de la seua planta és igual a la seua altura, 51 metres. En la seua execució es van succeir els mestres Andreu Juliá, Joan Franch, Pere Balaguer i Martí Llobet, qui en 1424 va col·locar l'ampit. Antoni Dalmau va projectar una rematada en agulla que mai es va executar, datant l'actual espadanya de 1727.

En aquests últims anys s'han seguit realitzant diverses obres de manteniment, emergència o recuperació en l'edifici, a càrrec d'arquitectes de la Consellería de Cultura, com les executades en les porta dels Apòstols (1991-1992), les portes romànica i barroca (1998-1999), la Girola (1998), l'Arxiu catedralici (1993-2004) i el descobriment de les frescos renaixentistes de la volta gòtica (2005-2007).
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
ESGLÉSIA DE SANTA CATERINA
Any Construcció: s. XIII
post



Estic ací
post
Plaça de Santa Caterina,s/n
post
Coordenades: 39°28'26.8"N 0°22'35.3"W
post
Valero i Juan Bautista Viñes (torre)

HISTÒRIA

L'església de Santa Caterina es va alçar sobre una mesquita anterior i en 1245 ja havia adquirit el rang de parròquia. La traça del temple, de tres naus i girola, i la seua vinculació a un dels barris mes puixants de la València medieval ho van convertir en una xicoteta catedral triada per importants mercaders com a lloc de culte i enterrament. La preexistència de la primitiva llotja del tribunal del Mustassaf, després transformada en capella de la Verge de la Pau i desapareguda en la reforma barroca del XVIII, pot explicar la parcial absència de capelles entre contraforts que allunya la planta del temple de l'esquema canònic. Consta d'una sola nau, amb contraforts laterals entre els quals es van col·locar les capelles. És l'única de les esglésies gòtiques de la ciutat amb girola en la capçalera, igual que la catedral.

En 1785, seguint la moda imperant, se li va donar un aspecte barroc. En la dècada de 1950 es van dur a terme obres per a retornar-li la seua fisonomia gòtica original, per a açò es va despullar als murs de tot l'ornament barroc i neoclàssic. El campanar va ser construït entre 1688 i 1705 per Juan Bautista Viñes

Les campanes es van fondre a Londres en 1729 i més tard se li va afegir el rellotge que avui podem veure en la cara oriental.
(Font consultada: "Página Web de l'Ajuntament de València")

product detail
ESGLÉSIA I ANTIC CONVENT DEL CARME
Any Construcció: s. XIII
post



Estic ací
post
Plaça del Carme, 7, C/. Museo,2
post
Coordenades: 39°28'46.1"N 0°22'42.6"W
post
--

HISTÒRIA

Antiga parròquia de Sant Andrés, va ser una de les primeres fundacions cristianes en temps de la Reconquesta. La construcció de l'actual temple va ser iniciada pel mestre Alonso Orts en 1608, estant concloses probablement cap a 1620.

Presenta un esquema de nau única, amb capelles disposades entre els contraforts i capçalera huitavada, cobert tot açò amb voltes de creueria amb terceletes.

Ocultant aquest sobri interior, l'escultor i arquitecte Luis Domingo va realitzar a mitjan s. XVIII un ric revestiment rococó únic a València, de gran dinamisme i amb afinitats amb el barroc centreeuropeu. Ha de destacar-se el gran front de brillants estucs nacrats en la façana i els esplèndids sòcols de ceràmica de les capelles, havent desaparegut els retaules i el púlpit en l'última guerra civil.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
REAL CONVENT DE SANT DOMÈNECH
Any Construcció: 1239
post



Estic ací
post
Plaça de Tetuan, 22
post
Coordenades: 39°28'27.6"N 0°22'10.4"W
post
--

HISTÒRIA

Va ser restaurada l'any 1953. Existeixen relleus del sepulcre dels Boïl en l'aula capitular que representen un sepeli. Observeu com l'escut que porta el cavaller està invertit en senyal de duel i com a la seua dreta hi ha unes senyores plorant i que no eren familiars *sinó personal contractat per a plorar en el sepeli, costum que va durar fins a finals del segle XIX.

Destaca el claustre gòtic i les nervadures a l'interior de l'Aula Capitular. -Porta d'accés i l'interior de la capella dels reis( Alfonso el Magnànim i Joan II) l'única peça completa que ha estat del Convent de Santo Domingo. - L'austera i pesada façana de Santo Domingo d'estil renaixentista castellà.

CIUTADELLA: Al costat de Santo Domingo, avui Govern Militar, es trobava la Ciutadella construïda per Felipe IV per a recordar als valencians la derrota d'Almansa. Era presó i fortificació amb canons amenaçadors i va ser derruïda en 1909.
(Font consultada: "La ciutat de València de M. Sanchis Guarner")

product detail