page title img

COM EREN-COM SÓN

1978 - 2018

Et presentem els 61 monuments escollits segons el nostre criteri de donar a conèixer de cada segle aquells més importants i/o rellevants.
COM VEURE L'ABANS I DESPRÉS:   1.- Escull una etapa de temps (des de l'època moruna fins al segle XX).  2.- D'entre els quals apareixen tria el que vulgues.  3.-Al fer click es desplegarà la fitxa de la història i la foto COM EREN (1978).  4.- Al fer click en VEURE FOTO 2018 es desplegaran 2 fotografies: la foto de COM EREN i la foto de COM SÓN aquesta presa des del mateix angle que la diapositiva de 1978 perquè observeu el seu canvi en el temps.

També se us facilita informació sobre la seua localització amb còdic QR i en coordenades, la seua adreça i una xicoteta ressenya de la seua història. En alguna ocasió en anar a realitzar la fotografia actual em vaig trobar que alguns monuments es trobaven tapats per arbres i/o altres elements que impedien la visió parcial o total dels mateixos, pregue m'ho disculpeu.
Des d'ací faig una crida a les institucions i/o responsables perquè eliminen aqueixos elements o uns altres que impedeixen veure les façanes/volum dels edificis i/o monuments. A més no els embruten ni danyen col·locant papers amb indicacions (horaris.....) amb "celo" o xinxetes sobre els mateixos, cables elèctrics, senyals de tràfic etc.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DEL MERCAT (Església dels Sants Joans)
Any Construcció: s. XIV
post



Estic ací
post
Plaça del Mercat s/n
post
Coordenades: 39°28'27.4"N 0°22'45.1"W
post
--

HISTÒRIA

Té el seu origen en una antiga mesquita convertida en ermita, un cas similar al de moltes altres parròquies de la ciutat. L'antiga ermita va ser alçada abans de 1240 damunt de la mesquita. Estava situada extramurs de la ciutat àrab, prop de les portes de Bab al-Qaysariya i de la Colobra, quan es va construir la muralla cristiana va quedar inclosa ja dins de València. Està catalogada com a Monument Històric Artístic Nacional des del 21 de febrer de 1947.

D'origen gòtic valencià, va ser reedificada en els segles XIV i XVI a causa dels incendis. Serà en el segle XVII i començaments del segle XVIII quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, amb una fisonomia barroca. De la seua antiga estructura d'estil gòtic valencià àdhuc queda la nau i el gran ócul encegat, conegut com l'O de Sant Joan, que va ser concebut com una gran rosassa en la façana dels peus. El seu exterior es va reformar en 1700.

A meitat del segle XVII, es va afegir al temple la Capella de la Comunió, utilitzant els terrenys ocupats per unes cases contigües que van ser derrocades. Entre 1693 i 1702 es va realitzar l'última reforma important que va donar a la parròquia la seua fisonomia actual.
(Font consultada: De la web "Wikipedia")

product detail
CREU COBERTA D'ALMÀSSERA
Any construcció: 1372-1373
post



Estic ací
post
Antiga carretera de Barcelona s/n (Almàssera)
post
Coordenades: 39°30'44.1"N 0°21'48.5"W
post
--

HISTÒRIA

La creu coberta d'Almàssera (antiga carretera de Barcelona s/n) rep l'antic camí de Barcelona i Aragó per Morvedre (Sagunt) a 100 m. al nord del barranc del Carraixet. Reconstruïda en 1435 per encàrrec de la institució medieval Fàbrica de Murs i Valls

A diferència dels edicles del carrer Sant Vicent i de Mislata, en Almàssera el capitel descansa sobre bigues, protegint més d'a prop la creu. Les bigues de fusta es recolzen en mènsules pareades tallades en un mateix carreu i ornamentades amb caps de tenantes, rematades per una imposta que envolta tot el cap del pilar a manera de salmer.

L'entramat de fusta de l'interior de la coberta s'ha decorat amb socarrats. També se li ha cridat "Creu del Camí de Morvedre", de "Carraixet" o "de prop D'Almàssera", sent la primera que es va construir (1372).
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
CREU COBERTA DE MISLATA
Any Construcció: 1376
post



Estic ací
post
Carrer de la Creu s/n (Mislata)
post
Coordenades: 39°28'22.0"N 0°24'34.1"W
post
--

HISTÒRIA

Es troba situada en l'antic camí a Castella per la serra de Cabrillas. Encara que en l'actual terme municipal de Mislata, és propietat de l'Ajuntament de València.

Construcció gòtica de 1381 (segle XIV). Va ser construïda igual que la resta de les creus de l'època per la Fabrica de Murs i Valls, institució creada per privilegi del rei d'Aragó Pedro IV el Cerimoniós.

Es va recuperar la configuració d'arcs que estava perduda, no així les voltes que s'han deixat insinuades amb l'arrencada de les nervadures des dels capitells dels contrapilars. La creu està truncada, la seua basa s'alça sobre tres graderies circulars; el capitell és de vuit cares amb l'escut de la ciutat i relleus de S. Miguel, S. Vicente Ferrer, Verge dels Desemparats i S. José.

L'actual restauració és obra de Vicente Torregrosa, realitzada l'any 2005, en ella es va acordar que l'Ajuntament de València pagaria la restauració de la Creu Coberta mentre que l'Ajuntament de Mislata es faria càrrec del condicionament de l'entorn de la plaça.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
TORRES DE SERRANS
Any Construcció: 1392-1398
post



Estic ací
post
Plaça dels Furs,s/n
post
Coordenades: 39°28'45.1"N 0°22'33.6"W
post
Pere Balaguer

HISTÒRIA

La Porta de Serrans, en el front septentrional de l'antiga muralla, era l'accés preferent a la ciutat. A la fi del s. XIV el govern municipal va decidir construir un accés monumental que substituïra al primitiu. L'obra es va dur a terme entre 1392 i 1398 pel mestre Pere Balaguer, qui va visitar diversos llocs de Catalunya per a cercar models, podent prendre referència de la Porta Reial del monestir de Poble.t

La monumental dimensió del portal, els merlets coronats al·lusius a l'emblema de la ciutat, la seua oportuna situació i les esplèndides tribunes la van convertir en un símbol de València. La seua funció es va limitar a usos festiusi recepcions reals, mai va patir un atac militar.

Les dues torres poligonals, amb el seu doble rang de merlets inicialment coronats, estan obertes per la part posterior constituint una tribuna a la qual s'accedeix per una àmplia escala exterior.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
REIAL ESGLÉSIA DEL SALVADOR
Any Construcció: s. XIV
post



Estic ací
post
Carrer dels Trinitaris, 1
post
Coordenades: 39°28'37.6"N 0°22'25.8"W
post
--

HISTÒRIA

Parla la tradició d'un Crist molt antic, portat per les aigües del riu Túria, que va ser dipositat en l'antiga ermita de Sant Jaime, després d'haver passat per la Catedral. L'ermita, construïda sobre una antiga mesquita, es va ampliar i va donar lloc a l'Església del Salvador.

Consisteix en una edificació eclesial d'origen gòtic, la primitiva traça del qual resulta difícil de reconèixer després de la renovació neoclàssica de 1825. D'una sola nau i falsa volta, crida l'atenció el presbiteri, emmarcat per dos parells de columnes que produeixen sensació de profunditat. en l'altar, apareix l'antiga imatge del Crist crucificat.

Des de l'exterior cal cercar la torre del campanar romànic, recentment restaurada, única que d'aquestes característiques es conserva a València.
(Font consultada: "Web Ajuntament de València")

product detail
ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ
Any Construcció: s. XIV
post



Estic ací
post
Plaça de Sant Agustí, 5
post
Coordenades: 39°28'07.1"N 0°22'48.3"W
post
--

HISTÒRIA

L'església de Sant Agustín és l'única cosa que queda de l'antic convent d' agustinos de València, fundat extramurs de l'a prop musulmana en 1281.

El temple és de nau única, capelles disposades entre els contraforts i absis. Es cobreix amb voltes de creureia simple en la nau i capelles amb terceletes en la capçalera.

El convent va quedar intramurs en ampliar-se les muralles a mitjan s. XIV, moment en què sembla haver-se construït l'actual nau de l'església. La volta amb geometria de rampant redó de l'absis va haver de realitzar-se a la fi del s. XV. De l'important convent, que va arribar a tenir dos claustres, queden notables restes en el Museu de Belles arts.

En 1692 l'església es va remodelar amb una decoració barroca. L'arquitecte Luis Ferreres, en 1912, va construir un nou campanar ja de traces eclèctiques.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
LES DRASSANES
Any Construcció: s. XIV
post



Estic ací
post
Plaça Juan Antoni Benlliure,s/n
post
Coordenades: 39°27'40.9"N 0°20'00.3"W
post
--

HISTÒRIA

El Consell de la Ciutat acorda en 1338 la seua construcció, finalitzant-se en 1391. Construcció gòtica de cinc naus d'arcs diafragma de rajola sobre pilars rectangulars de maçoneria amb la tradicional coberta de fusta a dues aigües, que els seus extrems havien d'estar oberts per a permetre l'entrada i eixida de vaixells.

En privatitzar-se en 1840 són separades les naus, s'instal·len magatzems, oficines, tallers, fins a una sala de cinema, patint greus alteracions que fins i tot van portar a la demolició de dues dels seus arcs. Després del procés d'expropiació iniciat en 1980 pansa una altra vegada a ser de propietat municipal, moment en què s'escomet el projecte per a la recuperació d'un edifici en un estat bastant adulterat malgrat estar declarat Monument des de l'any 1949.

En la rehabilitació de l'edifici es va cercar recuperar, des d'una visió actual, la seua memòria històrica: l'espai gòtic primitiu. Es va finalitzar en 1993, adequant l'edifici com a sala d'exposicions.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
BANYS DE L'ALMIRALL
Any Construcció: s. XIV
post



Estic ací
post
Carrer Banys de l'Almirall, 3
post
Coordenades: 39°28'29.9"N 0°22'24.0"W
post
--

HISTÒRIA

Els musulmans, a diferència dels cristians de l'Europa medieval eren molt aficionats als banys. Dels nombrosos banys que hi havia a la ciutat sarraïna de València res més han quedat que el de Abd al-Malik que després de la Reconquesta van ser donats als marquesos del Castell de Guadalest els quals van obtenir a perpetuïtat el titule d'Almiralls d'Aragó i d'ací el seu nom de Banys de l'Almirall.

Es va iniciar la seua construcció en 1313, ja durant el regnat de Jaume II, encara que mantenint l'estructura àrab del bany de vapor (hammâm), disposant tres sales contigües; sala freda, temperada i calenta. Consta a més d'una sala de descans o vestíbul i altres peces annexes, com les latrines situades al costat de la sala freda i la sala de caldera contigua a la sala calenta.

Els Banys de l'Almirall durant llarg temps van estar en mans privades sent utilitzats i degradats per ús com a Gimnàs esportiu com a mostra la diapositiva exterior i interiors que es van realitzar.

Entre 2000 i 2006, quan la intervenció global duta a terme per la Generalitat Valenciana ens ha permès la recuperació de l'edifici en el seu aspecte original i així tornar a mostrar-nos el passat medieval de la ciutat.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
CREU COBERTA DEL CAMÍ REIAL DE XÀTIVA
Any Construcció: 1376
post



Estic ací
post
Carrer Sant Vicent Mártir, 307
post
Coordenades: 39°26'52.7"N 0°23'08.8"W
post
--

HISTÒRIA

La creu del camí de Xàtiva (Sant Vicent Màrtir nº 307), com la resta de creus de terme està associada a una via important d'accés a la ciutat, en aquest cas al Camí de Xàtiva, primitiva via romana. Renovada per la Fàbrica de Murs i Valls en 1432, una vegada concloses les muralles de la ciutat en el segle anterior.

El intradós dels pilars s'assenyala amb escuts de la ciutat en losange. El capitell de coberta es recolza sobre arcs que li donen major elevació al conjunt i més elegància als pilars.

Aquesta creu coberta que marcava el límit meridional de la ciutat de València és una obra gòtica realitzada en 1376 d'autor desconegut. Entre el 1432 i 1435, el mestre d'obres Juan del Poyo i el tallista Juan Llobet, la restauraren a compte de la Fàbrica de Murs i Valls

En el segle XVI va ser renovada novament i en 1898, José Aixá va reconstruir l'obra per complet.(Font consultada: "Wikipedia" y "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail