page title img

COM EREN-COM SÓN

1978 - 2018

Et presentem els 61 monuments escollits segons el nostre criteri de donar a conèixer de cada segle aquells més importants i/o rellevants.
COM VEURE L'ABANS I DESPRÉS:   1.- Escull una etapa de temps (des de l'època moruna fins al segle XX).  2.- D'entre els quals apareixen tria el que vulgues.  3.-Al fer click es desplegarà la fitxa de la història i la foto COM EREN (1978).  4.- Al fer click en VEURE FOTO 2018 es desplegaran 2 fotografies: la foto de COM EREN i la foto de COM SÓN aquesta presa des del mateix angle que la diapositiva de 1978 perquè observeu el seu canvi en el temps.

També se us facilita informació sobre la seua localització amb còdic QR i en coordenades, la seua adreça i una xicoteta ressenya de la seua història. En alguna ocasió en anar a realitzar la fotografia actual em vaig trobar que alguns monuments es trobaven tapats per arbres i/o altres elements que impedien la visió parcial o total dels mateixos, pregue m'ho disculpeu.
Des d'ací faig una crida a les institucions i/o responsables perquè eliminen aqueixos elements o uns altres que impedeixen veure les façanes/volum dels edificis i/o monuments. A més no els embruten ni danyen col·locant papers amb indicacions (horaris.....) amb "celo" o xinxetes sobre els mateixos, cables elèctrics, senyals de tràfic etc.

BIBLIOTECA PÚBLICA - Antic Hospital
Any Construcció: s. XV
post



Estic ací
post
Carrer de l'Hospital, 11
post
Coordenades:39°28'13.3"N 0°22'54.1"W
post
--

HISTÒRIA

En 1409 es va emplaçar en aquest lloc un manicomi que va adquirir gran prestigi, reunint-se allí en 1512 tots els hospitals de la ciutat. Previ a l'edifici actual es va alçar, en 1494, una infermeria en forma de creu grega i coberta de fusta, en el marc de la política hospitalària impulsada pels Reis Catòlics.

En 1963 es va declarar Conjunt Històric Artístic la Infermeria Vella, el *Capitulet i l'Ermita de Saint Lucia. En 1969 ho va cedir la Diputació per a la Casa de Cultura que es va instal·lar en 1979 en l'antiga infermeria, després de la seua reforma, enjardinant-se la resta de la poma per la qual es van escampar restes dels enderrocaments.

Actualment s'està rehabilitant per a seu de Facultat de Medicina, la Biblioteca Pública Provincial (depenent de la Conselleria de Cultura i Educació), Rectorat de la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
PALAU DE LA GENERALITAT
Any Construcció: s. XV
post



Estic ací
post
Carrer caballers, 2, Pl. Manises, 1
post
Coordenades: 39°28'35.9"N 0°22'34.9"W
post
--

HISTÒRIA

En el centre cívic de la València medieval l'edifici va albergar fins a la pèrdua dels furs, en 1707, la seu de les Corts valencianes i de la Generalitat del Regne de València, important estructura de gestió del poder real. Després del decret de nova planta, va ser ocupada per diferents institucions. Des de 1751 a 1922 va ser seu de l'Audiència, passant posteriorment a albergar les oficines de la Diputació Provincial, fins a 1982 que és cedida a la nova Generalitat Valenciana, sorgida de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, sent en l'actualitat escenari d'actes protocol·laris i seu del Govern Valencià.

En 1518 van començar els treballs en la torrassa renaixentista que dóna a la plaça de la Verge, obra en la seua major part de Joan Corbera, en el qual s'aprecien frontons clàssics sobre les finestres i decoració amb iconografia renaixentista.

A l'interior destaca el pati -amb escala gòtica valenciana en un dels costats-, les portes tardogótiques d'arcs mixtilínis, i sobretot la Sala Nova del torreó, amb una magnífica sostrada i una galeria superior de fusta decorada amb talles alegòriques i mitològiques, i amb frescs que representen als tres estaments de les Corts, obra de Joan Sarinyena i Vicent Requena.
(Font consultada: "Web de l'Ajuntament de València" i "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
TORRES DE QUART
Any Construcció: s. XV
post



Estic ací
post
Plaça de Santa Úrsula, 1
post
Coordenades: 39°28'32.7"N 0°23'02.0"W
post
Francesc Baldomar

HISTÒRIA

Les Torres de Quart (denominada així per Quart de Poblet) és per excel·lència l'entrada des del Regne de Castella, amb el qual València desenvoluparia un comerç cada vegada més actiu durant tot el s. XV. La porta o portal de Quart va ser construïda entre 1444 i 1460, corrent l'adreça de les obres a càrrec del mestre Francesc Baldomar, qui va experimentar en la tribuna central les innovadores solucions de voltes arestoses.

Tota l'obra de pedra, inclòs el caragol de Mallorca en l'accés a l'última terrassa, té el segell de Baldomar. En 1626 l'edifici es va destinar a presó de dones i durant la Guerra de la Independència va patir el bombardeig de les tropes franceses. L'ús de presó es va mantenir fins a l'any 1931, en què va revertir a l'Ajuntament. En la dècada de 1980 van ser restaurades per Emilio Rieta.

És de destacar la planta obliqua del conjunt, que obliga a resoldre en esviatge tots els arcs, les trompes i les voltes de l'edifici.
(Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
LA LLOTJA
Any Construcció: 1483
post



Estic ací
post
Carrer de la Llotja, 2
post
Coordenades: 39°28'27.8"N 0°22'41.8"W
post
Pere Compte...

HISTÒRIA

Nomenada també com dels Mercaders o de la seda (dit així per realitzar-se allí en algun temps el comerç de la seda). Va ser construïda entre entre 1482-98 per Pere Compte I és un dels monuments civils gòtics mes representatius a la ciutat de València. Pere Compte es va inspirar en la Llotja de la ciutat de Mallorca.

Està dividida en tres parts principals: El Saló Columnari. La Torre Central. Consolat del Mar. Destaquen també :La Sala Daurada i el Va salar del *Consolat. Sala Daurada situada en *pis superior amb un ric artesonat del segle XV.

El jardí de la Llotja uneix les 3 parts anteriors i la porta d'accés al saló Columnari té en la seua arcada un bigarrat de xicotetes figures en relleu expressió de la sàtira i humor valencianes. En l'exterior de l'edifici del Consolat del Mar hi ha diversos medallons amb caps dels reis de l'Antiga Corona d'Aragó. La Llotja, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 7 de desembre de 1996. (Font consultada: "La ciutat de València de Manuel Sanchis Guarner" i "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
CONVENT DE SANTA CATERINA DE SENA - Huí església Sra. del Sagrat Cor
Any Construcció: s. XV
post



Estic ací
post
Carrar de Santiago Rossinyol, 28
post
Coordenades: 39°29'41.3"N 0°21'58.1"W
post
--

HISTÒRIA

Descontextualitzada per haver sigut traslladada en 1970 de la seua primitiva ubicació, el convent de Santa Catalina de Sena situat junt els Jardins del Parterre, constitueix l'única part salvada del convent de les dominiques, (fundació de 1491), encara que construïda en la primera meitat del s. XV, que va ser demolit per a construir en els seus terrenys un centre comercial.

És de planta rectangular, una sola nau, absis poligonal, i capelles laterals entre els contraforts, amb cor alt, sobre volta rebaixada als peus. La nau es cobreix per volta de *crucería que recolza sobre contraforts laterals que es cobreixen en la seua majoria sense aconseguir l'altura de la nau central.

La façana principal, alberga una de les antigues portes laterals del convent, mentre que l'accés lateral es realitza a través d'una portada del XVIII traslladada des de la desapareguda Església de San Miguel i Sant Sebastià. També es va afegir en la reconstrucció un campanar inexistent en el projecte original de l'Església.
(Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
PALAU DELS CATALÀ DE VALERIOLA
Any Construcció: s. XV
post



Estic ací
post
Plaça de Nules, 2
post
Coordenades: 39°28'39.2"N 0°22'31.3"W
post
--

HISTÒRIA

Ocupant la quasi totalitat d'una poma de la primitiva trama no alterada per les reformes del seu entorn pròxim, s'alça aquest edifici de grans proporcions que dóna a quatre carrers.

Es creu que, originalment, s'accedia des de l'actual carrer de Samaniego; recentment i després de les obres de rehabilitació realitzades per a la recuperació del palau, es pot observar una porta de considerable grandària en la façana de l'esmentat carrer. Tal vegada es va substituir aquest accés per l'actual, en obrir-se una nova via de comunicació amb el centre administratiu i religiós, l'actual Comte d'Almodóvar.

Com és habitual en els palaus gòtics mediterranis, es concep com un gran edifici, o un conjunt de cossos, amb una façana principal en la qual destaca un ampli portó d'accés. Traspassada la primera crugia, es troba el pati, peça a l'aire lliure amb una doble funció: proporcionar privadesa i separació de l'entorn i organitzar, juntament amb l'escala, l'edifici.
(Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
COL.LEGI D'ART MAJOR DE LA SEDA
Any Construcció: s. XV
post



Estic ací
post
Carrer hospital, 7
post
Coordenades: 39°28'15.1"N 0°22'51.4"W
post
--

HISTÒRIA

En 1492 el gremi de la seda va adquirir aquest edifici en el barri on es va assentar aquesta important indústria artesana entre els segles XV i XVIII. La seua configuració actual es deu a la intervenció de 1705, feta sota els postulats barrocs, anys després de la concessió al gremi del títol de Col·legi de l'Art Major de la Seda.

Les façanes principal i posterior a l'hort presenten una composició amb grans buits capialts, balconades amb senzilla reixeria i sòl de taulells amb decoració floral. A l'interior destaca l'escala del vestíbul i les diferents composicions detaulelleria barroca com les dels sòls del Saló d'Actes, amb al·legories de la Fama, i de la capella, amb paviment en mocadoret basat en taulells partits en diagonal en verd i blanc.

Al costat de la capella es conserva, del primitiu edifici, una escala gòtica de caragol profusament *ornamentada en el seu ampit, atribuïda a Pere Compte per la seua semblança amb la de la Llotja de la Seda.
(Font consultada:" Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
L'ALMODÍ
Any Construcció: s. XV
post



Estic ací
post
Plaça de Sant Lluís Beltran, 1
post
Coordenades: 39°28'35.5"N 0°22'25.2"W
post
--

HISTÒRIA

Situat al costat d'un dels accessos de la valència romana, els seus orígens es remunten a època de la Conquesta, encara que la seua configuració actual correspon a una profunda remodelació realitzada el la primera cambra del s. XV.

Dipòsit de blat de la ciutat fins als primers anys del s. XX, es va construir sobre una planta trapezoïdal estructurada entorn d'un pati central rectangular, configuració similar a l'Almudí de Xàtiva, que va anar posteriorment cobert per una estructura de fusta objecte de diverses remodelacions, l'última en 1874, fins a arribar a l'actual, de concepció moderna, realitzada en el curs de les obres de restauració i consolidació dutes a terme pels arquitectes Juan Añón, José Mª Herrera i Rafael Martinez, (1993-1996.)

La coronació del mur denota l'existència dels merlets que facilitaven la custòdia de l'edifici i la seua mercaderia. El paviment existent, de lloses de pedra del s.xv, que cobria l'original de cants rodats, s'ha reutilitzat en el carrer Estret del *Almudín.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail
PORTAL DE VALLDIGNA - Antiga muralla àrab
Any Construcció: 1440
post



Estic ací
post
Carrer portal de Valldigna s/n
post
Coordenades: 39°28'39.3"N 0°22'43.0"W
post
--

HISTÒRIA

A principis del s. XI València va patir un important desenvolupament, construint-se una muralla que un segle més tard, el recinte emmurallat es va ampliar cap a l'est i el sud, arribant a comprendre la pràctica totalitat de la illa fluvial que delimitaven el Túria i un braç d'aquest, que va servir de fossat natural en algunes zones.

s va mantenir la muralla pràcticament fins al s. XVIII. Va disposar de set portes en els principals accessos a la ciutat, fins que en 1400 es va obrir una nova entrada sobre el mur, el Portal de Valldigna, en forma d'arc de mig punt amb un lleu avanç de les impostes.

En 1944 el llavors director de Belles Arts, En Manuel González Martí, va tenir la iniciativa de declarar monument històric-artístic al Portal de la Valldigna, per a evitar la seua desaparició, ja que els propietaris volien demolir la casa per a edificar una altra de nova planta.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010")

product detail