page title img

COM EREN-COM SÓN

1978 - 2018

Et presentem els 61 monuments escollits segons el nostre criteri de donar a conèixer de cada segle aquells més importants i/o rellevants.
COM VEURE L'ABANS I DESPRÉS:   1.- Escull una etapa de temps (des de l'època moruna fins al segle XX).  2.- D'entre els quals apareixen tria el que vulgues.  3.-Al fer click es desplegarà la fitxa de la història i la foto COM EREN (1978).  4.- Al fer click en VEURE FOTO 2018 es desplegaran 2 fotografies: la foto de COM EREN i la foto de COM SÓN aquesta presa des del mateix angle que la diapositiva de 1978 perquè observeu el seu canvi en el temps.

També se us facilita informació sobre la seua localització amb còdic QR i en coordenades, la seua adreça i una xicoteta ressenya de la seua història. En alguna ocasió en anar a realitzar la fotografia actual em vaig trobar que alguns monuments es trobaven tapats per arbres i/o altres elements que impedien la visió parcial o total dels mateixos, pregue m'ho disculpeu.
Des d'ací faig una crida a les institucions i/o responsables perquè eliminen aqueixos elements o uns altres que impedeixen veure les façanes/volum dels edificis i/o monuments. A més no els embruten ni danyen col·locant papers amb indicacions (horaris.....) amb "celo" o xinxetes sobre els mateixos, cables elèctrics, senyals de tràfic etc..

REIAL BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
Any Construcció: 1653
post



Estic ací
post
Plaça de la Verge, 9
post
Coordenades: 39°28'34.5"N 0°22'29.2"W
post
Diego Martínez Ponce de Urrana

HISTÒRIA

Va ser el comte d'Oropesa qui va escollir el disseny definitiu que executaria el mestre requenense Diego Martínez Ponce de Urrana a partir de 1653.

La nova planta oval continguda dins d'una caixa tancada es pot relacionar amb l'Església de Santa Ana dels Palafreneros a Roma, de Vignola.

Els murs es reordenarien segons projecte de Miguel Navarro (1819) amb pilastres de marbre i decoració rococó, destacant els medallons pintats per José Vergara. De la mateixa època data el nou altar major, projectat per Vicente Gascó i executat pel també arquitecte Vicente Març. Des del 2005 es realitzen diferents intervencions a càrrec de la Universitat Politècnica.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
CONVENT DE SANT JOSEP I SANTA TERESA
Any Construcció: 1609
post



Estic ací
post
Plaça del Portal Nou, 6
post
Coordenades: 39°28'51.4"N 0°22'47.6"W
post
--

HISTÒRIA

Fundat el convent en 1588 per a religioses carmelites descalces, en 1609 es va traslladar a la seua actual ubicació al costat del Portal Nou.

La façana, amb rematada en frontó clàssic i finestra per a il·luminar el cor, respon als models difosos pel tractat de Fra Lorenzo de Sant Nicolás (1639). L'interior va ser intervingut en el s. XVIII amb aplicacions de rocalla, per ventura amb motiu de les festes celebrades en 1727 per la canonització de Sant Joan de la Creu.

Les dimensions del temple, segons refereix el marquès de Cruilles, són de 26’84 m. de longitud i 6’80 m. d'amplària i altura fins a la cornisa. Tot el convent va ser restaurat i ampliat per Luis Gai Rams en 1970.
(Font consultada: "Web de l'Ajuntament de València i "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
PONT DE SANT JOSEP
Año Construcción: s. XVII
post



Estic ací
post
Pont de Sant Josep
post
Coordenades: 39°28'55.4"N 0°22'49.1"W
post
--

HISTÒRIA

Construït en pedra en 1604-1607 (143 longitud total i 9’9 m. ample del tauler) enfrontava al Portal Nou de la muralla que va ser derrocat en 1868. Les figures de Sant Luis Beltrán i Sant Tomás de Villanueva van ser traslladades el Pont de la trinitat i avui es troba la imatge de San José que dóna nom al pont o anomenat Pont Nou.

Pertany, com els altres, a la classe carreter, va ser construït entre 1604 i 1607 sota les ordres de Jeroni Negret i Sebastià Gurrea, i consta de tretze voltes escarseres amb piles dotades de tallamars triangulars.

Des de 1951 posseeix en la seua muralleta esquerra una escultura de Sant Josep, realitzada per Octavi Vicent i sufragada pel gremi de fallers.
(Font consultada: "La Ciutat de València de M. Sanchis Guarner" i "Guia de Arquitectura de Valencia CTAV 2010")

product detail