page title img

COM EREN-COM SÓN

1978 - 2018

Et presentem els 61 monuments escollits segons el nostre criteri de donar a conèixer de cada segle aquells més importants i/o rellevants.
COM VEURE L'ABANS I DESPRÉS:   1.- Escull una etapa de temps (des de l'època moruna fins al segle XX).  2.- D'entre els quals apareixen tria el que vulgues.  3.-Al fer click es desplegarà la fitxa de la història i la foto COM EREN (1978).  4.- Al fer click en VEURE FOTO 2018 es desplegaran 2 fotografies: la foto de COM EREN i la foto de COM SÓN aquesta presa des del mateix angle que la diapositiva de 1978 perquè observeu el seu canvi en el temps.

També se us facilita informació sobre la seua localització amb còdic QR i en coordenades, la seua adreça i una xicoteta ressenya de la seua història. En alguna ocasió en anar a realitzar la fotografia actual em vaig trobar que alguns monuments es trobaven tapats per arbres i/o altres elements que impedien la visió parcial o total dels mateixos, pregue m'ho disculpeu.
Des d'ací faig una crida a les institucions i/o responsables perquè eliminen aqueixos elements o uns altres que impedeixen veure les façanes/volum dels edificis i/o monuments. A més no els embruten ni danyen col·locant papers amb indicacions (horaris.....) amb "celo" o xinxetes sobre els mateixos, cables elèctrics, senyals de tràfic etc.

PLAÇA REDONA
Any Construcció: 1837
post



Estic ací
post
Plaça Santa Caterina, C/ Sombrerería, Pl. Lope de Vega, C/ Trench, C/ Drets, C/ Jofrens
post
Coordenades: 39°28'25.2"N 0°22'35.5"W
post
Salvador Escrig Melchor

HISTÒRIA

La Plaça Redona és una de les primeres actuacions de disseny urbà dutes a terme a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat després de la desamortització de 1836.

Dissenyada com un únic edifici, respon a un tipus neoclàssic d'espai públic i es va construir definitivament tancada en els solars resultants de l'enderrocament de l'escorxador i de la peixateria, que se situaven en el centre geomètric de la València del s. XIX. La poma on es troba està constituïda per 34 edificis, dels quals tan sol 15 componen la façana interior, uniforme i contínua.

L'espai central, d'aquest cercle de 37 m. de diàmetre, ho ocupen un embull comercial amb llocs de venda fixos, que la seua altíssima i inoportuna coberta va ser alçada en 1916 amb caràcter provisional, i una font de l'antiga i inicial xarxa d'aigües potables de la ciutat.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
JARDINS DE MONFORT
Any Construcció: 1859
post



Estic ací
post
Carrer Monfort s/n
post
Coordenades: 39°28'37.9"N 0°21'55.6"W
post
Sebastián Monleón Estellés

HISTÒRIA

La unitat formada per palauet i jardí de Monfort van ser construïts en 1859, segons projecte de l'arquitecte Sebastián Monleón, sobre una existent casa particular d'esbarjo amb el seu hort (Hort de Romero) situat en la zona extramurs de València. Declarat Jardí Artístic nacional en 1941, fou restaurat aqueix mateix any per Javier de Winthuyssen.

El palauet, perfectament integrat amb el jardí a través de la circulació en creuer per la seua planta baixa, té una planta superior quadrada, formant una creu grega amb quatre habitacions en els angles laterals. Una llanterna il·lumina la volta de la planta principal adornada per nombroses pintures al fresc.

Amb quasi 12.000 m. desenvolupa dues zones principals: una geomètrica o parterre vell, amb tanques retallades i escultures italianes de marbre, i una altra naturalista mes informal (accessible pel singular pati- jardí secret lateral de la casa) amb gran estany i muntanyeta artificial plantada de pins i sotabosc, que alberga una cova en la part inferior.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
PLAÇA DE BOUS
Any Construcció: 1857
post



Estic ací
post
Carrer Xàtiva,28
post
Coordenades: 39°27'59.9"N 0°22'33.9"W
post
Sebastián Monleón Estellés

HISTÒRIA

Situada als afores de la ciutat en el moment de la seua construcció, (1857-1861), al costat d'una de les més importants portes de la muralla, la de Russafa, constitueix una important fita visual en la ciutat.

Dissenyada per l'arquitecte Sebastián Monleón Estellés, es formalitza a l'exterior mitjançant quatre galeries porticades de rajola vista, d'arcs escarsers en la seua planta baixa i de mig punt en les tres galeries superiors, coronades per una *balaustrada de pedra, en una disposició clàssica en la qual alguns autors han volgut veure clares influències de l'amfiteatre de Nimes o del teatre Marcelo de Roma.

Aquesta construcció es disposa en forma d'anell circular de 108 m. de diàmetre exterior i 52 en el seu costat intern, amb una capacitat propera als 20.000 espectadors.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
CASA LA BENEFICIÈNCIA - Huí Centre Cultural La Beneficiència
Any Construcció: 1876
post



Estic ací
post
Carrer Corona,36
post
Coordenades: 39°28'41.9"N 0°22'59.8"W
post
Joaquín María Belda Ibañez

HISTÒRIA

Edificació de gran grandària, destinada originalment a centralitzar els serveis assistencials i benèfics de la Diputació Provincial de València. Projectada pel seu arquitecte Joaquín Mª Belda Ibáñez, té tres altures i s'ordena al voltant d'una sèrie de patis, alguns porticats amb columnes de ferro, entorn d'una singular església amb parets i sostres enterament pintats per Antonio Cortina.

Envoltant aquests patis es desenvolupen les extenses crugies destinades antigament a albergar totes les dependències d'aquesta institució benèfica. La seua arquitectura és sòlida, regular i simètrica, i respon als estils neogòtic i neobizantí.

Els antics sòcols ceràmics, de molt diversa factura, van ser substituïts per altres elaborats sota la direcció de Carmen Calvo.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
ANTIC ASIL DEL MARQUÉS DE CAMPO - Huí Unviersitat Catòlica
Any Construcció: 1863
post



Estic ací
post
Carrer Corona,34
post
Coordenades: 39°28'41.7"N 0°22'57.4"W
post
José Camaña Laymon

HISTÒRIA

En la segona meitat del XIX van proliferar diverses institucions assistencials promogudes per destacats personatges de la burgesia local. Primerament es va edificar l'Asil de *Párvulos en la calle Beneficència, construït a instàncies de Marquès de Camp (1863).

La façana principal, de severa i acusada simetria central, excel·lent mostra del neoclassicisme acadèmic, té dues altures i el seu pati posterior connectava amb el veí Asil del Marquès de Campo, també fundat pel Marquès i inaugurat en 1884.

Destaca a l'interior una xicoteta capella concebuda a la manera de catedral de tres naus amb girola, dos pisos de tribunes i cimborri sobre creuer que li confereixen gran verticalitat, realitzada amb estructura metàl·lica i columnes de ferro pintades.Actualment pertany a la Universitat Catòlica.
(Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
ESTÀTUA DE JAUME I
Any Construcción:1860
post



Estic ací
post
Plaça d'Alfons el Magnànim s/n (Parterre)
post
Coordenades: 39°28'20.0"N 0°22'13.8"W
post
Sebastián Monleón Estellés

HISTÒRIA

El projecte per a la plaça del Príncep Alfons (Parterre) es va construir en 1876 seguint les directrius del projecte de Monleón de 1860: un espai trapezoïdal i tancament de mur-banc amb reixat. Quatre fonts-sortidor circulars en els quatre angles, un estany en la parteix nord, i la casa del guarda en el sud completaven el traçat.

En l'actualitat, el seu traçat és el resultat de múltiples remodelacions, i el seu arbrat, compost per elevades palmeres, magnolis, pi canari i un gran ficus de fulla ampla d'espectacular tronc. Però el vertader objecte del projecte original, la gran font monumental que havia d'ocupar tot el centre, es va simplificar quedant només l'estàtua equestre de Jaime I, obra de A. Vallmitjana. Va ser ignaugurada el 20 de juny de 1891 i la idea va eixir del diari Les Províncies realitzant-se una col·lecta popular.
(Font consultada: "La ciutat de València" de M. Sanchis Guarner i "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
CASTILLET DE RIPALDA - Huí Edifici La Pagoda
Any Construcció:1889
post



Estic ací
post
Plaça de la Legió Espanyola,3 (Pla del Reial)
post
Coordenades: 39°28'37.8"N 0°21'58.5"W
post
Joaquín María Arnau Miramón

HISTÒRIA

El palau Ripalda o castell Ripalda va ser un edifici avui desaparegut d'estil eclèctic dissenyat en 1889 per l'arquitecte espanyol Joaquín María Arnau Miramón (1849 - 1906).

Va ser finalitzat en 1887. En 1936, en traslladar-se a València el govern de la república, es va utilitzar el palau com a seu del Ministeri de Comerç. Aquest palau ha sigut un de les icones de la ciutat fins que va ser derrocat en 1967. En l'actualitat, sobre el solar que ocupava el palau s'alça un edifici conegut com La Pagoda al costat dels Jardins de Monfort.

El Palau Ripalda era un edifici peculiar, concebut com un castell francés, dins d'una perspectiva romàntica sense precedent a València.
(Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
SALÓ DE RACIONISTES - Huí Col.legi Gran Associació
Any Construcció: 1886
post



Estic ací
post
Carrer Blanqueries,15
post
Coordenades: 39°28'49.8"N 0°22'41.2"W
post
Joaquín María Arnau Miramón

HISTÒRIA

Primera obra pública d'Arnau, nova per la seua tipologia i per constituir una de les escasses manifestacions de l'arquitectura del ferro a València a la fi del XIX.

Malgrat que la majoria d'arquitectes de l'època rebutjaven emprar en l'arquitectura pràctiques pròpies de l'enginyeria, Arnau, que va conèixer en l'Escola de Madrid les primeres aplicacions del ferro en edificis, va assajar aquest material sota els principis del racionalisme constructiu.

La façana, eclèctica amb reminiscències bizantines, contrasta materials i colors. Es compon de tres cossos, en el central, un gran arc de mig punt acull tres arcs menors. Els timpans s'envidren amb fusteria de fusta en els arcs menors i acer en el gran arc central. Forma part dels locals del Col·legi Gran Associació.
(Font consultada:" Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
ESCORXADOR MUNICIPAL - Huí Complex esportiu-cultural LA PETXINA
Any Construcció: 1895
post



Estic ací
post
Passeig de la Petxina,42
post
Coordenades: 39°28'31.6"N 0°23'40.4"W
post
Luis Ferreres Soler

HISTÒRIA

Projectat en 1895 i inaugurat set anys més tard, és sens dubte l'obra més important del seu autor i una de les més significatives de l'arquitectura civil del trànsit del s. XIX al XX.

De marcat caràcter industrial, la seua planta, sobre un terreny de 12.875 m2 cerca la simetria malgrat la irregularitat del solar, establint tres naus de matança en les quals es distribuïen les diferents classes de bestiar: boví, lanar i cabrí, i de bacona. Les naus, construïdes amb una cuidada utilització de la rajola, austeres en l'ornamentació i amb paraments proveïts de grans finestrals sustenten les seues cobertes mitjançant una original estructura de pilars de ferro colat.

En l'actualitat després d'una completa i eficaç restauració s'ha convertit en un centre esportiu-cultural dependent de l'Ajuntament, dotant a l'edifici de nous serveis com a piscina o residència per a esportistes d'elit.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail