page title img

COM EREN-COM SÓN

1978 - 2018

Et presentem els 61 monuments escollits segons el nostre criteri de donar a conèixer de cada segle aquells més importants i/o rellevants.
COM VEURE L'ABANS I DESPRÉS:   1.- Escull una etapa de temps (des de l'època moruna fins al segle XX).  2.- D'entre els quals apareixen tria el que vulgues.  3.-Al fer click es desplegarà la fitxa de la història i la foto COM EREN (1978).  4.- Al fer click en VEURE FOTO 2018 es desplegaran 2 fotografies: la foto de COM EREN i la foto de COM SÓN aquesta presa des del mateix angle que la diapositiva de 1978 perquè observeu el seu canvi en el temps.

També se us facilita informació sobre la seua localització amb còdic QR i en coordenades, la seua adreça i una xicoteta ressenya de la seua història. En alguna ocasió en anar a realitzar la fotografia actual em vaig trobar que alguns monuments es trobaven tapats per arbres i/o altres elements que impedien la visió parcial o total dels mateixos, pregue m'ho disculpeu.
Des d'ací faig una crida a les institucions i/o responsables perquè eliminen aqueixos elements o uns altres que impedeixen veure les façanes/volum dels edificis i/o monuments. A més no els embruten ni danyen col·locant papers amb indicacions (horaris.....) amb "celo" o xinxetes sobre els mateixos, cables elèctrics, senyals de tràfic etc.

 

PALAU MUNICIPAL DE L'EXPOSICIÓ - Huí Palau de l'Exposició
Any Construcció: 1909
post



Estic ací
post
Carrer de Galicia,1
post
Coordenades: 39°28'23.7"N 0°21'44.5"W
post
Francisco Mora Berenguer

HISTÒRIA

Construït amb caràcter eventual per a servir com a saló de recepcions per a la Corporació Municipal en l'Exposició Regional de 1909, es va decidir finalment la seua conservació servint des de llavors per a albergar diversos usos entre els quals cal destacar la seua utilització com a Escola Tècnica Superior d'Arquitectura des de 1966 fins a 1979.

. El saló conserva part del paviment original de mosaic de Nolla, bancs d'inspiració gòtica i llums organicistes amb evidents al·lusions a la taronja. El seu sostre imita en escaiola els artesonats de fusta dels palaus valencians, sent destacables les vidrieres emplomades i el sòcol ceràmic “de corda seca” amb reflex daurat.

En 2003 va ser restaurat i dotat de les instal·lacions per a la seua utilització actual, com a edifici multiusos. (Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
ESTACIÓ DEL NORD
Any Construcció: 1906
post



Estic ací
post
Carrer Xàtiva,24
post
Coordenades: 39°27'59.7"N 0°22'38.2"W
post
Demetrio Ribes Marco

HISTÒRIA

La primitiva estació de la Companyia de Ferrocarrils del Nord va estar situada en la confluència de carrer de Ribera i la plaça de l'Ajuntament.

Projectada per l'arquitecte valencià Demetrio Ribes Marco, en 1906, i inaugurada en 1917, constitueix un dels millors edificis de la nostra arquitectura civil i és punt de referència monumental i representatiu de la ciutat. La seua decoració reflecteix la preponderància de l’agricultura valenciana (tarongers, flors….)

En el seu interior, la coberta, una gran marquesina de xapes de fibrociment sobre una potent estructura metàl·lica amb suports articulats, va constituir en la seua època una vertadera parenceria tecnològica, cobrint una llum de 45 m., amb una longitud propera als 200 m. El seu estil s'adscriu al moviment modernista.Els accessos queden senyalitzats per potents marquesines de ferro i cristall que representen, de forma seriada l'escut de la ciutat. amb abundància de trencadís , taulells trossejats, com a revestiment de parets i sostres formant un conjunt de singular bellesa.
(Font consultada: "La Ciutat de València" de Manuel Sanchis Guarner i "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
BALNEARI LES ARENES - Huí "Hotel-Balneario Las Arenas"
Any Construcció: 1933 (1933-1934)
post



Estic ací
post
Carrer Eugenia Viñes,22-24
post
Coordenades: 39°27'59.4"N 0°19'27.9"W
post
Luis Gutierrez Soto

HISTÒRIA

En la València dels anys trenta, a més dels cinemes, sorgeixen alguns exemples d'arquitectura racionalista lligats a tipologies que s'identifiquen amb la manera de vida moderna. Construccions, esportives i a l'aire lliure, creades amb l'esperit de la nostra època i que responen a l'actual vida de platja.

Un xicotet complex esportiu i recreatiu entorn de dues piscines, una gran per a competicions i una altra xicoteta per a xiquets, tot açò dins del recinte del Balneari de les Arenes, un dels primers (1888) que de forma fixa havia acollit el costum de la burgesia valenciana de prendre banys en la Platja del Cabanyal renombrada després de les Arenes.

. Les piscines van ser immediatament conegudes gràcies a l'excel·lent cartell que Josep Renau va dissenyar per a la seua inauguració al juliol de 1934, i a l'any següent van servir com a seu dels campionats nacionals de natació. Mantenen l'ús en l'actualitat, encara que han perdut el seu caràcter públic en trobar-se incloses dins del recinte d'un nou hotel de línies neoclassicistes.
(Font consultada: "La Ciutat de València" de Manuel Sanchis Guarner i "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
MERCAT CENTRAL
Any Construcció: 1910
post



Estic ací
post
Plaça del Mercat,5, Pl. de la Ciutat de Bruixes,2
post
Coordenades: 39°28'25.0"N 0°22'44.3"W
post
Alejandro Soler March, Francisco Guardia Vial

HISTÒRIA

Situat en els terrenys sobre els quals va concedir Jaime I la possibilitat d'establir mercat, i situats en el moment de la concessió en l'exterior de la muralla, prompte va adquirir una posició rellevant en ampliar-se les muralles en 1356, generant el nucli comercial de la ciutat.

L'edifici, elevat sobre la cota natural del terreny en la seua façana que dóna a la plaça del Mercat, es disposa sobre un extens soterrani d'aprovisionament construït amb pilars de rajola de secció circular i cobert per voltes rebaixades del mateix material.

L'edifici ocupa més de 8000 m2 i disposa d'una potent estructura metàl·lica (amb enginyoses solucions constructives), suportada per esvelts pilars de fosa, produint una notable sensació de translucitat al conjunt. Són destacables les cúpules, recobertes de ceràmica en el seu interior, i dotades d'amplis buits, que contribueixen eficaçment a l'adequada il·luminació del seu interior. Peça rellevant del modernisme valencià, aquesta declarada bé d'Interès Cultural.
(Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
MERCAT DE COLÓN
Any Construcció: 1914
post



Estic ací
post
Carrer Conde Salvatierra,9
post
Coordenades: 39°28'08.0"N 0°22'07.1"W
post
Francisco Mora Berenguer

HISTÒRIA

Situat en una de les majors pomes del primer eixample, que estava destinada inicialment a ús residencial, és una de les peces més rellevants del nostre modernisme. Aporta com a novetat en aquest tipus de mercats el seu caràcter obert, que permet la visió a través del mateix produint una agradable sensació de translucitat i transparència perceptible fonamentalment en els seus costats majors, la qual cosa constitueix sens dubte un original i singular encert.

El mercat pròpiament dit està constituït per un espai cobert per l'entramat metàl·lic situat entre dues monumentals façanes de fàbrica de rajola en les quals s'insereixen ampul.losos arcs d'inusitades dimensions.

En la façana del carrer de Jorge Juan es disposa un cos alt, d'una crugia, rematat per cúpules de teula vidriada on s'allotjava la Tinença d'Alcaldia i avui acull un luxós restaurant en el qual es poden contemplar els mosaics romans de les seues voltes. La rehabilitació de l'edifici (2003) va obtenir el premi Europa Nostra, i des de 2007 està declarat bé d'Interès Cultural.
(Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
GRUP RESIDENCIAL FINCA ROJA
Any Construcció: 1929 (1930-1934)
post



Estic ací
post
Carrer Jesús, C/ Marvá, C/ Albacete, C/ Maluquer
post
Coordenades: 39°27'49.2"N 0°23'06.7"W
post
Enrique Viedma Vidal

HISTÒRIA

Amb la promulgació en 1925 de la Llei de Cases Econòmiques, que venia a completar i ampliar la legislació existent sobre cases barates, s'obria en el panorama arquitectònic espanyol una doble possibilitat de contribuir a la millora de les condicions de l'allotjament de la classe obrera: la construcció de “habitatges populars entre mitgeres”.

El seu autor, l'arquitecte valencià Enrique Viedma, va dissenyar, entre 1929 i 1930, tres-centes setanta-vuit unitats residencials gràcies a l'existència d'una gran profunditat edificable que li va permetre definir dos tipus diferents d'habitatges, unes recaent als carrers exteriors i unes altres al gran pati de poma.

La concepció de la poma urbana com a cèl·lula elemental de la nova ciutat, amb l'espai comú com a estímul d'una convivència social protegida; la idea d'higiene, modernitat i confort de l'habitatge (ascensors, estades perfectament ventilades, banys complets, cuines econòmiques, persianes americanes, reixes de manxa, etc); l'ús expressiu de materials autòctons (rajola roja, ceràmica vidriada) en les seues dues façanes juntament amb elements constructius i decoratius prefabricats (cintes pétrees, peces de formigó modelat, panells de terracota, etc). (Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
PALAU ARQUEBISBAL
Any Construcció: 1941 (1941-1946)
post



Estic ací
post
Plaça del Arquebisbe,2
post
Coordenades: 39°28'31.7"N 0°22'27.4"W
post
Vicente Traver Tomás

HISTÒRIA

Situat al costat de la Catedral, en el qual és des del s. XIII el nucli religiós de la ciutat, l'actual seu de l'Arxidiòcesi es va edificar sobre el solar, gran i irregular, de l'antic palau Arquebisbal incendiat en 1936.

L'edifici, les plantes del qual s'estructuren entorn a un gran pati interior, estilísticament es pot adscriure a l'anomenat casticisme historicista de postguerra, que en aquest cas és un neobarroc una miqueta delirant i de matisos sevillans.

. En la façana, on es destaca clarament l'accés principal centrat, s'utilitza com a recurs decoratiu el contrast entre la rajola vermellosa i la pedra blanca.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010))

product detail
ANTIC MERCAT D'ABASTOS - Huí Complex Esportiu-Cultural Abastos
Any Construcció: 1935 (1940-1948)
post



Estic ací
post
Carrer Alberic, C/ Bon Ordre, C/ Heroi Romeu
post
Coordenades: 39°28'04.3"N 0°23'19.0"W
post
Javier Goerlich Lleó

HISTÒRIA

L'antic Mercat d'Abastos és un altre exemple valencià d'edifici. Es troba a l'interior d'una doble poma i amb el seu perímetre limitat per un sòlid tancament realitzat amb sòcol i pilastres de pedra calcària i reixats de ferro.

L'edifici va ser construït per al seu ús com a mercat a l'engròs on pogueren proveir-se els detallistes de València i d'altres punts del territori. Ocupa un rectangle de 190 x 70 m. i posseeix doble simetria, amb un nucli central edificat parcialment i dues diàfanes naus laterals, sustentades per esveltes columnes de formigó i cobertes amb teula ceràmica sobre cintres metàl·liques.

Després de la pèrdua del seu ús, l'edifici va ser deteriorant-se lentament. Les necessàries tasques de rehabilitació es van iniciar en 1991 van tenir com a objectiu convertir l'antic mercat en un modern i complet centre educatiu, cultural i esportiu.
(Font consultada: "Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010))

product detail
HOSPITAL GENERAL UNIVERSITARI
Any Construcció: 1945 (1945-1962)
post



Estic ací
post
Av. Tres Creus, 4
post
Coordenades: 39°28'06.6"N 0°24'28.1"W
post
Luis Albert Ballesteros

HISTÒRIA

L'edifici principal està format per dos pavellons en forma de “H”, disposats segons una orientació *heliotérmica, amb els ingressos monumentals dirigits cap al sud, que es resolen mitjançant corredors longitudinals sobre els quals recauen una successió d'habitacions alternades per elements de servei.

Les referències a l'arquitectura del Noucentisme català o del Novecento italià assumit durant el període feixista són evidents.Aquest conjunt, es compon de dos pavellons simètrics disposats en sèrie que s'uneixen a través de dos cossos entorn de la capella. A diferència del primer projecte, ara es declina en un llenguatge clàssic simplificat amb cornises prominents, entrepilastres de rajola roja i pilastres, sòcol, cantonades i monumentals porticats resolts amb un aplacat de pedra encoixinada.

D'aquesta manera, es conjuga una arquitectura que assumeix la racionalitat del període modern i s'interpreta amb el llenguatge àulic, clàssic i monumental exigit pel règim franquista. (Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
SOCIETAT CORAL EL MICALET
Any Construcció: s. XX
post



Estic ací
post
Carrer Guillem de Castro, 71
post
Coordenades: 39°28'16.8"N 0°23'02.5"W
post
Joaquin Rieta. – J Segura de Lago

HISTÒRIA

La Societat Coral el Micalet, hereva de l'Orfeó Valencià, fundat en 1893 sota la protecció musical del compositor Salvador Giner i Vidal, té els reconeixements de centre no estatal d'ensenyament musical (1975) i d'entitat d'utilitat pública.

Inclou un institut musical, una orquestra simfònica composta per joves músics en edats compreses entre els 15 i els 30 anys (la Jove Orquestra Salvador Giner), una escola de dansa, diverses corals, aules de teatre (Teatre Micalet), una rondalla, un grup de danses tradicionals i un grup de teatre.

A la seua activitat de difusió cultural, s'afig el compromís de promoció de la llengua i cultura del País Valencià.

Disposa d'una extensa biblioteca de tema musical i folklòric (més de 2.000 volums), un arxiu musical amb molts manuscrits de Giner, un teatre i una sala d'exposicions. (Font consultada:"Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
EDIFICI DE CORREUS I TELÈGRAFS
Any Construcció: 1915
post



Estic ací
post
Plaça de l'Ajuntament, 24
post
Coordenades: 39°28'10.3"N 0°22'31.0"W
post
Miguel Ángel Navarro Pérez

HISTÒRIA

L'edifici, construït entre 1915-1922, va ser dissenyat per l'arquitecte saragossà Miguel Ángel Navarro Pérez i inaugurat l'any 1923.

Grups escultòrics presenten al·legories de les comunicacions: les escultures del timpà representen als cinc continents, les figures de les rematades al costat del rellotge porten cartes i símbols telegràfics.

El pati de l'edifici constitueix la principal peça d'ús públic. Es tracta d'una sala oval d'estil jònic on destaca la gran vidriera superior dissenyada pels germans Maumegean i formada per 370 panells amb els escuts de les 48 províncies espanyoles, enfilat per rajos i cartes simbolitzant Correus i Telègrafs (en el seu centre se situa l'escut de la ciutat de València).
(Font consultada:" Guia de Arquitectura de Valencia" CTAV 2010)

product detail
LES TERMES VICTÒRIA - Huí discoteca Akuarela
Any Construcció: s. XX
post



Estic ací
post
Carrer Eugènia Vinyes, 150
post
Coordenades: 39°28'22.8"N 0°19'31.5"W
post
--

HISTÒRIA

Tot va començar amb el matrimoni: Aurora i Francisco que llogaven vestits de bany i cambretes per a despullar-se a més d'ombra de l'umbrácle i cadires de enea a les mongetes que acompanyaven als xiquets dels asils en la platja de la Malvarrosa.

Fins que van decidir aventurar-se en l'empresa de construir les Termes. En 1918/1920 s'inaugura l'edifici estile Art-Decó del balneari les Termes Victòria destinades d'una manera especial als quals patien reuma.el restaurant va ser arrendat a l'Hotel Regna Victòria i es van oferir sopars de gala. Es va establir una línia de dos automòbils Ford que no cobraven el bitllet de retorn si el client mostrava el tiquet del seu bany. Els elegants es van decidir pels balnearis i els sopars en societats que presumien d'aristòcrates. Va marcar una època i fins a l'estació del tren va tenir el seu nom: Les Termes.

Es va mantenir amb prou faenes mig segle, per a abandonar la salubritat de les seues instal·lacions. En les dècades de 1960 i 1970 es llogaven a falles. Es va traspassar l'immoble i els nous propietaris van inaugurar 'Casablanca', per al ball nocturn i l'alegre copa. I després va seguir 'Akuarela'.
(Font consultada: "Mª Ángeles Arazo: las provincias/agosto-2010" i Web: "Valencia en Blanco y Negro")

product detail